Pau: estirant el fil d'un nom.

al pare, 

en el dia que hauria celebrat el seu, el nostre, sant.

Fa un parell d’anys, tal dia com avui publicàvem un article que amb el títol: Característica de la casa fué que toda la sucesión en el heredero que se conoce [...] se llamaron Pablo, on s'hi recollia una de les explicacions que en Joan Plana i Plana, feia per la publicació Ciudades y Pueblos de España por Ferrocarril. Itinerario n.10. Publi Marilú. Ediciones España. 1942.

Aquest article d’avui, complementa aquell en què ja s’apuntava aquesta característica que a cada generació dels Plana de Cal Martí, hi havia hagut alguns o alguns paus, fos o no fos l’hereu o el primogènit. Abans que aquest nom monosil·làbic agafés protagonisme, els noms habituals de la casa havien estat: Berenguer, Pere Joan, Esteve o Manel, però anem al gra ...

Si agafem la línia generacional directa, en la línia que ha arribat fins a nosaltres, el primer Pau Plana que trobem, és el Pau Plana i Roig (1784-1826), fill de Francisco Plana i Alujas i Antonia Roig, però abans d’aquest, i per aquesta branca de Cal Martí, ja hi havia hagut dos paus que li haurien estat oncle i oncle-avi: Pau Plana i Llagostera (n. 1735 ) i Pau Plana i Alujas (n. 1771).

Partida de defunció de Pau Plana i Roig

Font: AHAT

A l'Arxiu Històric de l'Arquebisbat de Tarragona, trobem un llibre de parentius en el que s'hi pot llegir una reconstrucció dels parentius de les famílies de la parròquia de la Riera feta després que els francesos haguessin cremat, l'any 1808, l'arxiu parroquial i on s'hi localitzen aquests paus.

Reconstrucció del parentiu anterior a la crema de l'arxiu el 1808

Font: AHAT

Reprenent el fil, després del Pau Plana i Roig, trobem el seu fill: Pau Plana i Guardis (27/02/1813 – 13/10/1881). Aquest nom, als Paus actuals ens sona perquè és el nom que llegim a la làpida del nínxol n.1 del cementiri, una làpida que ja provenia del cementiri vell. També, en la documentació de l'AHAT, hi podem trobar la partida de baptisme, tot i que per error, com documenta una nota manuscrita a Cal Martí, se l'apuntà com a Joan, Pau i Joaquim, quan el seu nom era Pau. El Joan Plana Guardis, seria un germà que naixeria anys després. 

Partida de baptisme que seria de Pau Plana Guardis.

Font: AHAT

Nínxol familiar al cementiri de La Riera

Casat amb M. Antònia Bertran i Figuerola, el Pau Plana i Guardis fou pare del Pau Plana i Bertran (26/05/1851 – 18/02/1923), seguint d’aquesta manera amb la tradició dels Paus. Ell es casarà amb la Carme Plana i Blanch i foren els pares del Joan Plana i Plana que, en la línia directa “trencaria” la continuïtat del nom Pau... però com quasi bé tot a la vida, hi podem trobar una explicació, que no és altra que en Pau i la Carme, van tenir dos paus Plana abans de néixer el Joan, que era el 4t fill del matrimoni. Anteriorment havien tingut el Pau Plana i Plana (13/04/1880 – 28/01/1882), i el Pau Plana i Plana (25/01/1885 – 31/01/1885), i entremig, el Sixte Plana. Tot i que quan va néixer el Joan els petits paus ja eren morts, els pares no li van tornar tornar a posar el nom de Pau al seu fill per tercera vegada.

Pau Plana i Bertran

Partides de bateig dels germans Pau Plana i Plana

Font: AHAT

Certificats de defunció dels germans Pau Plana 

Font: AHAT 

En Joan Plana i Plana, va contraure matrimoni amb l’Antònia Virgili i Rius, amb qui tingueren el Pau Plana i Virgili (09/05/1913 – 19/03/1998), retornant així, a la línia del nom.

Partida de bateig de Pau Plana i Vrigili

FONT: AHAT

Pau Plana i Virgili

El Pau, casat amb la Carme Ferran i Monné, “La Carmeta”, tingueren sis fills, el primer dels quals, però, tampoc es diria Pau. Com ja vam apuntar en l’article anterior citat més amunt, cal recordar que a l'època, als anys quaranta, el nom el posaven els padrins i així, davant la sorpresa de la família, el padrí a l'hora del bateig posà el seu nom, Joan, al primer net. El nom de Pau, hauria d’esperar un temps, fins al naixement del Pau Plana i Ferran (24/03/1943 – 28/12/2023), el segon dels germans.

Pau Plana i Ferran

Tot i que de jove, després d’estar a l’Escolania, va passar una època de discerniment a Montserrat, el Pau Plana i Ferran es casà amb la Carme Parés i Virgili amb qui tindran un nou Pau, el Pau Plana i Parés (24/09/1975), que per més indicacions és qui escriu aquestes línies.

Pau Plana i Parés

I encara aquest darrer, en Pau Plana i Parés, casat amb la Noèlia Díaz i Espinós, tingueren en Pau Plana i Díaz (01/08/2008) que a hores d’ara, és el darrer Pau Plana de Cal Martí. 

Pau Plana i Díaz

Un esquema resum:

Línia directa: 

*Manuel Plana i Llagostera (1729 – 27/01/1810) ~ 

Maria Alujas i Virgili (1735 - 1788)

⇓

**Francisco Plana i Alujas (1762 – 19/08/1810) ~  

Antonia Roig i Freixens (1764 – 13/12/1844)

⇓

Pau Plana i Roig (1784– 21/10/1826 ~ 

Maria Guardis i Gatell (1792 – 14/08/1878)

⇓

Pau Plana i Guardis (27/02/1813 – 13/10/1881) ~

Ma. Antonia Bertran i Figuerola (1819- 18/01/1864)

⇓

Pau Plana i Bertran (26/05/1851 – 18/02/1923) ~ 

Carme Plana i Blanch (1858 – 27/06/1924)

⇓

***Joan Plana i Plana (29/01/1886 – 05/08/1961) ~ 

Antonia Virgili i Rius (29/12/1898 – 01/07/1945)

⇓

Pau Plana i Virgili (09/05/1913 – 19/03/1998) ~  

Carme Ferran i Monné (25/09/1917 – 18/08/2003)

⇓

Pau Plana i Ferran (24/03/1943 – 28/12/2023) ~  

Ma. del Carme Parés Virgili (29/07/1950)

⇓

Pau Plana i Parés (24/09/1975) ~ 

Noèlia Díaz Espinós (06/02/1975)

⇓

Pau Plana i Díaz (01/08/2008)

Germans de nom Pau: 

* Pau Plana i Llagostera (1735). Germà del Manel

**Pau Plana i Alujas (1771). Germà del Francisco

*** Pau Plana i Plana (13/04/1880 – 28/01/1882) i 

Pau Plana i Plana (25/01/1885 – 31/01/1885). Germans del Joan

Fora d'aquesta línia directa que hem repassat, podem trobar altres paus Plana i fins tot alguna Paula!, però això, ho deixarem per un altre dia. Avui, per acabar de fer memòria i una mica de festa en el record, compartim algunes fotografies dels paus:

Pau Plana i Ferran - Pau Plana i Virgili

Pau Plana i Virgili

Pau Plana i Ferran - Pau Plana Díaz

Pau Plana Díaz - Pau Plana Ferran

Pau Plana i Parés - Pau Plana i Díaz - Pau Plana i Ferran

-----

*Tota aquesta genealogia, hauria estat impossible sense les dades facilitades per en Jordi Plana i Ferran.

8 de setembre. Pesar sobre el Lloc

La tradició religiosa del barroc popular ens ha lliurat dues il·lustracions de relació amb el lloc molt contrastades. L'una condemna el lloc, l'inferna desemparadament sota el triomf del món aeri, lluminós i després. Em refereixo a les representacions tan carismàtiques de sant Miquel Arcàngel trepitjant el diable estès o recaragolat als seus peus com una rel enutjosa que li fos. L'altra, per contra, celebra la gravetat. Estic pensant en el miracle que sol envoltar la majoria d'imatges trobades – especialment marededéus – que pesen cent vegades el seu pes en un determinat indret, o que hi tornen un cop n'han estat desplaçades, manifestant així que és allà, on volen tenir el culte.

Cada any, per les marededéus trobades, em ve al cap la llegenda de la troballa de Santa Margarida, i aquestes paraules de Perajume que ara rellegeixo a Paraules Locals (Tushita edicions, 2015, p.15) que ens parlen de la vinculació al lloc, a un lloc i a la seva vivència.

De la troballa de santa Margarida no en tenim imatges, però que a l'Auca històrica i sincera del poble de la Riera, la Pilarin, recreava l'escena amb el seu estil.

Auca històrica i sincera

del poble de la Riera

Comissió de Festes de Santa Creu

La Riera de Gaià 1985

Text: Rosa Maria Terrafeta i Badia

Dibuixos: Pilarin

Anant lligant i relligant, a la següent pàgina de Paraules Locals, Perejaume diu: La gent de la meva generació encara ha conegut les restes de les parles genuïníssimes, que d'aquell fer van brotar enfortides arreu, a través de les quals es podia saber la procedència exacta de cada parlant en radis de poquíssims quilòmetres. Vist així, amb la modulació de cada procedència , totes les paraules resultaven fins a cert punt, topònims. Paral·lelament a qui les deia, les paraules sonaven i parlaven per boca d'un lloc. (Paraules Locals, p.16)

Curiosament, o no, enguany, un dels motius de la celebració institucional de l'11 de setembre és la celebració dels diferents accents que configuren el país am la campanya Una Llengua. el Meu Accent, i ben segur que si ens hi poséssim, podríem fer unes quantes senyeres amb paraules que ens marquen i identifiquen com a lloc.

[Si en voleu més, podeu jugar-hi i generan imatges a elmeuaccent.cat]

I per tancar el cercle us recomanem la lectura d'El lloc, El País la Cultura (Frontissa.cat – 7 de setembre de 2023) de Josep Santesmases Ollé . En aquest article, entre d'altres idees propostes interessants, ens anima a viure, El lloc com a espai local amb memòria històrica compartida de generació en generació, sigui en forma de records guardats, reinterpretats constantment, transmesos oralment, sigui a través de matèria escrita o gràfica". Amb la idea que "Tot plegat serveix per interpretar un passat inexistent. Un repte necessari i imprescindible per entendre qui som, d'on venim, i per lluitar per configurar el futur davant dels murs gairebé impenetrables dels poders reals del sistema, els que ens voldrien vivint en els no-llocs, universals i adotzenats.

Pesant sobre el lloc, ens fem presents al món... potser aquesta és una de les lliçons que hem d'aprendre del 8 de setembre.

Recull (incomplet) de 50 anys de cartells i programes de la Festa Major.

Sense entrar detalls i deixant-ho, a hores d'ara, com a una mostra gràfica, compartim un recull (incomplet) de cinquanta anys de cartells i programes des de la Festa Major de 1973 i fins aquest 2023.