Quan el poble és memòria: In memoriam. Esqueles, anunci i record.

divendres, 1 de novembre del 2019

In memoriam. Esqueles, anunci i record.

Avui i demà es celebren Tots Sants i el Dia dels Difunts. Bé, potser a dia d’avui es parla més de La Castanyada i/o Halloween. En tot cas, i discussions al marge, nosaltres avui ens centrem en el tema de la mort, i com recordem els morts. Una de les maneres de fer-ho, és amb les esqueles.

L’any passat en L'Amadeu Carbó i en Jordi Cubillos varen publicar el llibre Fins aquí hem arribat.Què fem i com celebrem el darrer adéu d’on n’hem volgut extreure l’explicació del que són, representen i quina funció tenen les esqueles. A les pàgines 49 i 50 del seu llibre, ens diuen:

Una esquela és un full volant, no necessàriament lligat ni obligat a informar-nos sobre la mort d’una persona, ja que també pot informar d’altres assumptes o temes. El Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans defineix esquela com “Paper imprès o litografiat que serveix per notificar quelcom a diferents persones”. Per tant, aquella nota que trobem enganxada a l’ascensor de casa que ens informa que “Per treballs en la comunitat, tallarem el subministrament d’aigua de 9 a 11.30 del matí. Us preguem que disculpeu les molèsties”, és de totes totes una esquela. El mateix diccionari esmentat també dona una segona definició: “Anunci en un periòdic per a notificar quelcom, especialment per a comunicar una defunció. Una esquela mortuòria”. Per tant, aquestes definicions amplien la possibilitat informativa de les esqueles i ens allunyen de les esquelles dels andadors (andador: Càrrec de les confraries, gremis i corporacions dedicat a fer públiques informacions, òbits, etc.)

En el cas de les esqueles, l’etimologia del mot ens aclarirà moltes coses. El Diccionari català-valencià-balear, l’Alcover-Moll, ens explica que esquela és un mot adoptat recentment del castellà i que prové del llatí schedula, d’on també prové la paraula cèdula, entesa com un document per a notificar una informació determinada.

En termes generals, d’esqueles mortuòries en coneixem de dos tipus, com tot seguit explicarem. Totes dues tenen un aspecte formal similar, ja que comparteixen la característica d’estar enquadrades per una sanefa, ribet o vora negra. En el seu contingut hi acostuma a constar el nom de la persona finada, la data de defunció , l’edat, el lloc i l’hora d’enterrament i, si és el cas, algun símbol religiós que identifica la persona amb una confessió determinada. En alguns casos, pot anar acompanyada d’una fotografia que reforça la informació sobre la identitat del traspassat.

Els primers tipus d’esqueles, les més primitives però que encara s’usen, són uns fulls que es pengen en llocs públics i concorreguts amb l’objectiu d’informar als veïns i habitants del poble, barri, vila, etc. Aquest tipus d’avís tenen una influència territorial limitada. No hem pogut esbrinar quan va començar el costum de penjar esqueles però tot fa pensar que deuria ser al primer terç del segle XIX. Actualment són les funeràries locals les encarregades de fer-les i distribuir-les.

El segon tipus són les esqueles que apareixen en els diaris, en la secció de necrològiques. Algunes han aconseguit un renom considerable pel que fa a aquest gènere quasi periodístic. [...].

Pel que fa al contingut, en el món de l’esquela publicada als diaris ens trobem que hi ha de tot. Com en el cas dels epitafis, la majoria són sòbries i contenen la informació justa. Però, de tant en tant, algú amb sentit de l’humor, sorprèn amb una esquela on deixa veure el seu tarannà[...]. Tampoc falten les esqueles que aprofiten l’ocasió per posar, per ultima vegada, el seu currículum vitae [...]. D’altres posen al descobert secrets que han estat amagats tota una vida [...].

Bé doncs, havent fet aquesta (llarga) introducció, el que volem compartir avui, són un seguit d’esqueles de Rierencs i Rierenques des dels anys 30 i fins ales 70. En elles hi podem veure l’evolució en l’estil, els motius, i les formes de representació, des de les més figuratives, barroquitzants i tenebristes, fins a composicions més sòbries, des de simples motius tipogràfics fins a il·lustracions de caràcter infantil.

Al final d’aquest breu recull, hi hem volgut afegir algunes esqueles que hem trobat amb motius rierencs, ja siguin textuals o gràfics.

Cal tenir en compte dues consideracions. La primera seria que en algunes esqueles, hem difuminat el nom i la data del difunt, ja que no ens interessava tant mostrar de qui era l’esquela, sinó l’evolució gràfica i de concepte. La segona, seria que les esqueles que publiquem, no pretenen fer un estudi exhaustiu de les mateixes en la Riera dels anys esmentats, sinó que són algunes de les que hem trobat i que ens serveixen per il·lustrar aquesta entrada del dia de Tots Sants.

Les esqueles pertanyen a la col·lecció de la Família Plana Parés.