A la Riera no en tenim cap de
“pròpia”, però aquest estiu llegint el llibre Treure una marededéu a ballar, d’en Perejaume, em venien al cap
alguns paral·lelismes amb santes trobades,
desenterrades ...
Del llibre, interessant i de
gran riquesa, n’extrec tres fragments, interessats i interessant, convidant a tothom a fer una lectura completa de l’obra.
Troballa
La tradició religiosa popular ens ha lliurat dues il·lustracions de possibilitats de relació amb el lloc molt contrastades. L’una condemna el lloc, l’inferna desemparadament sota el triomf del món aeri, lluminós i desprès. Em refereixo a aquelles representacions tan carismàtiques de sant Miquel, armat i refulgent, que desplega les ales mentre trepitja i llanceja el diables estès i recargolat als seus peus com una rel enutjosa que li fos. L’altra, per contra, celebra el lloc. Estic pensant en el miracle que sol envoltar la majoria de marededéus trobades que pesen cent vegades el seu pes en un determinat indret, o que hi tornen un cop n’han estat desplaçades, manifestant així que és allà, precisament allà, on volen tenir el culte. (p.33)
Auca històrica i sincera
del poble de la Riera
del poble de la Riera
Comissió de Festes de Santa Creu
La Riera de Gaià 1985
Text: Rosa Maria Terrafeta i Badia
Dibuixos: Pilarin
La Riera de Gaià 1985
Text: Rosa Maria Terrafeta i Badia
Dibuixos: Pilarin
[Col . Pau Plana Parés]
Goigs
... els goig integren una doble
corporificació. Per una banda la corporificació històrica que garanteix una
escriptura fundada en una llarga nissaga: en una duració. Per l’altra, una
corporificació instantània, sonora i local els mateixos fidels en la imatge que
canten. Josefina Roma i Riu, en un article titulat “Els goigs com a èpica
local: universalitat i localitat”, precisa com els goigs fan córrer un lligam
històric de parentiu entre el sant, la Mare de Déu o Crist i totes les
generacions locals fins arribar a l’actualitat:
“són – diu – l’instrument què s’han valgut el pobles per expressar
ritualment el dia de la festa, en el curs d’un ritu de pas, en moments de
perill, la nissaga que els uneix al personal celestial, amb la qual tenen un
parentiu, una conciutadania”. (p.201-202)
Goigs de la gloriosa
verge, y martyr Santa Margarida Patrona de
la Riera, y Virgili
Tarragona : per Magí Canals, 1757
[Fitxa completa al CCUC/CCPBC]
Goigs en lloança de Santa Margarida
Verge i Màrtir
Patrona de la Riera de Gaià,
Aquebisbat de Tarragona
Parròquia de Santa Margarida. mr La Riera de Gaià
i Gogistes Tarragonins.
Any 2017
Patrona de la Riera de Gaià,
Aquebisbat de Tarragona
Parròquia de Santa Margarida. mr La Riera de Gaià
i Gogistes Tarragonins.
Any 2017
[Col . Pau Plana Parés]
Font
Marededéus i dolls. Ja sigui
d’aigües per beure, per banyar-s’hi o per regar, totes amb virtuts vivificants
i guaridores, pocs cultes marians hi deu haver sense un doll d’aigua que els
amari. (p.223)
Retalls premsa
[Arxiu Plana-Ferran]
Notícies del Diario Español i d' El Correo Catalan, on enmig de les noticies del cicle nadalenc de l’any 68, l’any
en que es començà a fer la missa de sant Esteve al Castellot, es parla de la
inauguració de la font dedicada a Santa Margarida.
En el Diario Español, la
referència dins l’article és molt breu, en canvi, en la notícia d' El Correo
Catalan, la notícia ve centrada en aquest fet. El propi títol ens denota
l’element central de la notícia: “Una
fuente, obra de todo el pueblo de la Riera”. En aquest breu s’hi comenta
que el dia de sant Esteve a la Riera, fou celebrat amb especial entusiasme pel
fet d’inaugurar-se una font amb una
capella amb la imatge de Santa Margarida, patrona de la Riera, i en honor
de la que es diu que es celebrà la una missa de campanya, a la que diu que hi
assistiren casi la totalitat dels veïns. En parlarem una mica més en un article
més llarg que estem preparant sobre els cicles nadalencs de finals dels 60 i
principis dels 70.
--------------------
Una mica més:
--------------------
L’espai s’alloca amb qui el treballa, viu amb qui el viu. (p.32)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada