El 13 de setembre de l'any 1951, La Vanguardia publicava una notícia on s’hi podia llegir la llista d’admesos a ingressar a l’Escolania de Montserrat el 30 de setembre aquell mateix any. Entre els nens seleccionats, hi havia un rierenc, en Joan Plana i Ferran. D'aquesta manera, amb l'entrada del Joan a l'Escolania, s'iniciava una relació fructífera amb el cor de l’abadia, una relació que encara es manté avui dia. Aquest curs, el Pau Plana Díaz, darrer dels escolans de la família fins a dia d'avui, acabarà la seva estada a Montserrat i passarà a engreixar la llista dels antics escolans de la família.
Sobre aquesta relació amb el cor montserratí, ja n’hem parlat en un parell d’articles anteriors: Avui fem festa! Sant Nicolau i la memòria d'un bisbetó rierenc (2018) i Sant Nicolau. Retalls de i sobre la festa (2020). Avui tornem a remenar la història i en fem memòria. Sant Nicolau, festa grossa pels escolans, ens serveix de motiu i excusa per fer-ho!
La família Plana-Ferran a Montserrat.
La fotografia està presa el dia 1 d'octubre de 1953,
dia que en Pau Plana i Ferran entrà a l'Escolania.
A la fotografia hi podem veure: El Pau i el Joan Plana Ferran amb la saia d'escolans;
els seus pares, Pau i Carme; els germans: el Jordi, el Ramon, drets,
i la Montserrat a braços de la mare (la Carme, encara no havia nascut);
i també hi surt en Joan Plana Plana.
[Font: Plana-Ferran]
Sant Nicolau, una excusa per al record.
Tot i que en començar parlàvem del Joan, avui, el primer record volem que sigui pel Ramon, que fa vora un any que traspassà.
Com ja havíem apuntat a Avui fem festa! (2018), en la llista d'antics escolans hi surt el seu nom i hi consta com antic escolà, mal que el dia d'entrada i sortida sigui el mateix. De fet, tant ell com el Jordi, l'altre germà, havien anat alguns estius a fer estades més o menys llargues a l'Escolania.
Del llistat d'Escolans de Montserrat 1818-2013.
Unió Antics Escolans de Montserrat
El Ramon tenia molt bona veu i apuntava ferm candidat a entrar a l'Escolania, però una malaltia greu en el temps de preparació, li va impedir de poder fer-ho en condicions i d'entrar, de totes totes, a formar part del cor.
El Ramon vestit amb la saia al jardí dels monjos.
[Font: Plana-Ferran]
El segon record d'avui és pel Joan Plana i Ferran, que com hem apuntat abans, el setembre de 1951 entrava a l’Escolania després d’un procés de secció del que en trobem alguns testimonis, no sols en la premsa, sinó també en la correspondència familiar, com aquesta postal escrita des de Montserrat, on es deia als pares del Joan com anava evolucionant la tria i quins eren els dies i terminis de les convocatòries.
[Font: Plana-Parés]
De tot això, i per això voliem fer-ne aquest record especial, ja en fa 70 anys, els mateixos que fa que, tal dia com avui, el 6 de desembre de 1951 era investit com a bisbetó.
El Joan havia estat escollit per al càrrec per una àmplia majoria en l’elecció celebrada el dia de santa Cecília. A la Crònica de l'Escolania publicada a la revista Germinabit , número 12 de gener de 1952, hi podem llegir els resultats així com la nota de la festa.
[Font: Arca]
[Font: M. Rosa Plana Turró]
[Font: Plana-Parés]
La festa es desenvolupà amb el programa habitual per l’època. D'entre tots els actes que s'hi duien a terme, avui n'hem volgut destacar un parell: el concert de la tarda i el castell de focs.
El concert
Dins del programa, una de les parts importants, a banda de la pròpia de possessió i tots els actes protocol·laris, era el concert de la tarda. Segons s’indica al programa d’actes del dia, s’hi interpretà una versió de Les Enfants à Bethleem, de Gabriel Pierné sobre un poema de Gabriel Nigond.
Ens venia de gust celebrar aquests 70 anys del nomenament del Joan com a Bisbetó amb música, i com que no n’hem trobat cap versió en català, us compartim un parell d’interpretacions del programa d'aquella tarda, en la versió francesa.
Gabriel Pierné: Les Enfants à Bethléem
Gabriel Pierné: Les Enfants à Bethleem, mystery in two parts
Part I La plaine (1907) - Part II L'étable (1907)
Pirotècnia i Castells de Focs
L'altre aspecte de la festa del que en volíem fer un comentari, mal que sigui breu, era el del castell de focs, un element que va ser un acte habitual i present en la celebració del Bisbetó, segons hem pogut constatar en els programes, des de mitjans dels anys 30 i fins entrats els 60. De fet, l'ús de pirotècnia a Montserrat, no era nova. Fent una cerca ràpida, n'hem pogut trobar rastres anteriors, i també en l'actualitat n'hem pogut gaudir, per exemple, en la revetlla de Sant Joan.
Centrant-nos en el cas concret dels castells de foc o de la pirotècnia en el marc de les celebracions del Bisbetó sembla clar, segons la documentació, que la primera vegada que es disparà el castell de focs fou el 1934, i si més no, això deduïm del que s'explica a la pàgina 5 del número 9 del Butlletí del Santuari, datat a gener de 193. Aquí hi podem llegir, fent referència a la celebració del dia de Sant Nicolau de l’any anterior, que un fervent montserratí de Manresa volgué obsequiar aquest any els Escolans i augmentar-los la festa amb un bonic castell de focs, que cap al tard, es disparà amb un copiós i esplèndid programa en una de les places del Monestir.
Un altre testimoni important d'aquesta època el trobem al Llibre d’Or de l’Escolania (p.129) on hi llegim una narració molt completa de la festa de Sant Nicolau de l’any 1935. Parlant de la tarda del dia de Sant Nicolau, ens fa una narració interessant, per la part vivencial i pel testimoni que n'aporta, del castell de focs artificials, que un senyor dispararia a la plaça en honor del Bisbetó.
Llibre d'Or de l'Escolania de Montserrat.
Amb motiu dels 50 anys d'entrada en ella del
Rdm.P.Dom Antoni Mª Marcet (1886-1936).
Barcelona, Unió d'Escolans de Montserrat, 1936.
Avui en dia, si llegim que es disparaven castells de focs, podem pensar en la versió actual, però a la carta s'hi expliquen detalls del muntatge que ens fan enendre que parlem d'un castell de focs a l'antiga quan ens diu que els treballadors acabaven de plantar els pals en els quals s'havien de penjar els coets, les rodes i la gran traca final. Del castell, en destaca una roda que els deixà embadalits per la varietat de formes i de colors, així com el final del castell amb una traca que, en esclatar, semblava una batalla on centenars de soldats disparessin les armes al mateix temps.
Aquesta presència del castell de focs, a la festa del Bisbetó, la trobem documentada fins a l'any 1964, o si més no, és el darrer any que s'anuncia al programa de la festa. També cal fer esment que el 1959, s'anomena al Sr. Josep Vilalta, i a partir de l'any 1960, ja es parla de Casa Vilalta.
Caldrà seguir investigant per saber més sobre aquesta pràctica festiva en el marc de les celebracions del Bisbetó així com en altres moments de l'any a Montserrat.
Programes de Sant Nicolau dels anys 1959 i 1964.
[Font: Plana-Parés]
Diferents imatges relacionades amb el pirotècnic manresà, josep Vilalta i Sala:
[Font: Festa Major de Manresa 1949]
Serra d'or portantveu del Chor Montserratí
Any 3, Núm. 26 (abril 1957)
[Font: Arca]
Si voleu veure un castell de focs a l'antiga:
Fira de València 2017
Reus. Sant Pere 2019 - Focs a l'antiga
Deixant enrere el tema pirotècnic i més enllà del Bisbetó volem apuntar una nova i darrera curiositat, i és que el Joan no es quedà sols amb el rang de Bisbetó... anys més tard, seria cardenal!
De Bisbetó… a cardenal!
Sí, així és, tal com sona... La carrera eclesiàstica del Joan no s’acabà amb el Bisbetó, sinó que anys més tard fou anomenat cardenal!
En Joan Valero, en una carta datada el dia 25 de març de 1954, adreçada al seu germà Carles i publicada al número 27 de la revista Germinabit, parla d'una tradició ja establerta a l’Escolania: La coronació, de la que ens diu que consisteix en el següent: Cada any ens reunim uns quants i triem, una mica a l’engròs el més simpàtic dels nous. Fem una espècie de societat i ens repartim els càrrecs que entren en les coronacions: el rei, el cardenal, el camarleng [sic], etc […] El cardenal Joan era en Joan Plana, que, com que fou bisbetó, ja sabia una mica de que anava […].
És cert que se’ns dona poca informació sobre que consistiria la cosa, però havent-nos picat la curiositat, vam mirar de trobar-ne més informació.
En Pau Plana Ferran, germà del Joan i que havia entrat a l’Escolania l’any 1953, ens va comentar que devia ser alguna cosa que organitzava el P. Llorenç Ferrer, en aquell moment prefecte de l'Escolania, a qui agradava muntar jocs, teatralitzacions o explicar històries… i certament hi tenia a veure. Tot plegat, ho hem pogut comprovar en una carta datada el dia de Santa Cecília de l’any 1965, on el P. Llorenç Ferrer, en aquella època prior del Monestir Santa Maria de Medellin (Colòmbia), responia a una carta que li havien enviat el Joan i el Pau, on hi podem llegir algunes informacions que esdevenen rellevants en el context del que estem parlamt, a banda de donar-nos algunes altres informacions de l'estada del Joan i el Pau a l'Escolania.
[Font: Plana-Parés]
Ja en el primer paràgraf, ens diu com va reaccionar el Joan quan el seu germà Pau no va sortir escollit Bisbetó. El P. Llorenç, després de comentar les llàgrimes vessades per Joan i amb to d’humor diu: Quin acaparador! Volia dos bisbetons per la família! Tota la carta transmet bon humor, estima i un bon record mutu que es nota quan, més endavant, parla del caràcter del Joan descrivint-lo com un noi amb mal geni [...] però de cor molt gran i molt sensible.
La carta del P. Llorenç també ens apropa a la participació en una altra les grans aficions del Joan: el teatre. En la seva carta recorda quan [el Joan] representava les famoses comèdies del Rei Julià I i Julià II, amb una mitra de paper, etc. Aquestes devien ser les representacions a que es referia la carta de l’any 54 publicada a Germinabit.
Constatem, doncs, que al P. Llorenç li agradava muntar representacions i explicar històries que arribaven a atemorir els escolans, com podem llegir a la carta de l’any 1965, on s’hi comparteixen, com fem nosaltres ara, records de temps passats, una carta datada deu anys després de la finalitazació de l’estada del Joan a l’Escolania, estada que acabà el 16 de setembre de 1955.
[Font: Arca]
El seu germà, el Pau Plana Ferran, encara estaria a Montserrat uns quants anys més, però de tot això, ja en parlarem un altre dia.
Bona festa i bon sant Nicolau!.
[Font: M. Rosa Plana Turró]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada