dijous, 14 d’abril del 2022

El Monument. Breus apunts a partir d'uns inventaris de fa 100 anys.


Avui fa 10 anys d'aquesta imatge. De lluny estant, i buscant amb presses, és l'única que trobo, l'única que tinc a mà però que ja serveix per il·lustrar aquesta nit i aquest espai de recolliment i d'adoració a la Riera: el monument, el lloc on es reserva el Sagrament el Dijous Sant per l'endemà, que no hi haurà missa

En Joan Arimany Juventeny, a ,l'article Els "monuments" de Setmana Santa publicat a la seva web Dulia,  recull diferents definicions i orígens etimològics del que és el monument:
La procedència del mot monument, com indica Joan Soler, “en llatí, momentum, significa record, ‘monument commemoratiu”, però també sepultura ” i Joan Amades, directament, afirma que “el mot monument, en català, equival a tomba o sepulcre”. Així es va atribuir aquesta denominació, diu Salvador Alsius, a ”l’altar que es guarneix especialment i on es guarda el Santíssim el Dijous Sant”. L’esmentat Soler especifica que és un “sagrari ostensiblement adornat on es reserva l’eucaristia consagrada el Dijous Sant per a la comunió del Divendres Sant”. Al seu torn, Antoni Pladevall, a la Gran Enciclopèdia Catalana, en dóna una versió més precisa: “altar especial, amb un sagrari o tabernacle, que hom disposa a les esglésies, per a la reserva de l’eucaristia per al Divendres Sant”. Pladevall, afegeix a la seva descripció anterior, que “abans de la reforma de la Setmana Santa, tenia un caràcter extern més solemne (amb una certa relació amb el sepulcre de Crist”. D’aquesta relació directe, Soler comenta que “la devoció popular el tenia com l’urna on era dipositat Jesús, com si hi fos enterrat, bé que el monument es guarneix el Dijous Sant, abans, doncs, de la commemoració de la seva mort”. Aquesta atribució era intensificada pel fet que, com diu el mateix autor, “s’hi afegien petits sepulcres o taüts amb tapa de vidre i tires de cartró daurat, amb imatges de Jesús jacent a dins, els quals hom posava enmig dels maigs”.
El monument de Dijous Sant es defineix com un conjunt, més o menys complex, de mig o gran format, constituït per una o diverses teles, així com altres elements decoratius que el complementen i l’enriqueixen. Aquest conjunt s’instal·lava només per Setmana Santa, i es disposava en una de les capelles secundàries o a l’altar major dels temples. Per tant, la “casa de reserva” era un escenari teatral que es muntava dins de les esglésies, que creava un espai fictici i temporal amb una finalitat sagrada, litúrgica i simbòlica.
Pel que fa a la funció, en aquest mateix escrit se'ns diu que:
El monument, com a espai que acollia el sepulcre de Crist, era l’element principal al voltant del qual giraven els actes de la Setmana Santa, el moment més important del calendari litúrgic cristià.

Així, el tabernacle o sagrari, que se situava en una posició privilegiada del muntatge, al capdamunt d’uns esglaons de fusta, acollia el Santíssim Sagrament que es consagrava el Dijous Sant, i que prèviament havia estat portat en processó.

L’endemà –Divendres Sant–, l’hòstia consagrada es transferia a l’altar major i, seguidament, un crucifix es dipositava al damunt dels esglaons.
Quan acabaven les celebracions, el monument es desmuntava totalment, i les imatges i els retaules de l’església que havien estat guardats o tapats durant la Setmana Santa, es restituïen.
Aquesta descripció, ens parla d'un element escenogràfic d'una certa complexitat, una complexitat que a dia d'avui sovint s'ha perdut o que ha anat desapareixent, sia per una simplificació dels diferents elements del culte i els seus elements de representació simbòlica, sigui perquè les comunitats canvien, es fan petites o s'envelleixen i no hi ha gent que pugui muntar-los, etc. El cas és que els monuments, han anat quedant reduïts al símbol i a aquest espai, podem dir-ne discret, sagrat-separat, però discret per guardar la reserva.

Ara mateix se'ns escapa la el fet d'escatir i apuntar amb detall, ni és el nostre objectiu d'avui, quines haurien estat les raons en general, i les de la Riera en concret, de la reducció de sumptuositat i pompa dels monuments. (Podeu llegir alguns apunts sobre l'evolució d'els monuments, a la pàgina 32 de l'article  Voravit Roonthiva citat anteriorment) .  Avui, el que volem, és apuntar en una nota breu, alguns elements que ens il·lustren, ni que sigui vagament, com haurien estat els monuments rierencs de fa 100 anys, mal que sigui, a partir de la descripció materials que els configurarien. 

Trobem aquestes informacions en dos inventaris, conservats a l'Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona, de les esglésies de la Riera i Ardenya dels anys 1924 i 1925 respectivament. En ells, hi podem llegir llistats els materials que servien per fer el monument. Els documents als que fem referència són: 
Els inventaris segueixen una estructura típus pel que fa a l'ordenació dels elements inventariats i en el capítol Objetos Varios, al punt D), s'hi descriuen els Objetos propios de la Semana Santa.

Desgranant els invenatris hi trobem: 

A la Riera:

a) Monumento pintado sobre grandes lienzos que unidos en combinacion cierran el altar mayor, dejando un portal en el centro del presbiterio donde se colocan gradas de madera que dan acceso a la urna.
b) Urna: tiene forma de piramide invertida y es de madera sin decoracion digna de ser mencionada.
Postal de l'altar major de la Riera.
La postal està circulada l'any 1921,
poc temps abans de l'inventari al qual
ens estem referint. 
A banda del monument, i vinculat amb la Setmana Santa encara ens diu que hi ha tres misteris: (c) Sant Crist, la Mare de Déu dels Dolors, i la Soledat; (d) alguns improperis: la llança, daus, claus, etc. [sic]; (e) tres creus, una gran i dues petites; (f) tenebraris; (g) tres vestits de disciplinant; (h) i que no hi ha vestits de centurions.
A Ardenya:

a) Monumento: Este consiste en una escalinta que va adosada a la mesa del altar mayor, en cada uno de cuyos lados se coloca una barandilla. La Urna va sobre la ultima grada del mismo altar.
b) Urna: una que es un sencillo sagrario, dorado y que nada tiene de particular.

Igual que en el cas rierenc es parla dels misteris (c) esmentant el del Sant Crist i el de la Verge dels Dolors, que apunta que a la processó del Divendres Sant, es porta sobre les andes; (d) ens diu que no hi ha Beneficiaris; (e) si que esmenta Creus: una de fusta, i les del Via Crucis, també de fusta; pel que fa als tenebraris (f), n'inventaria un de manual per a un dels escolans; i per acabar parla de tres vestits de disciplinant (g); i que no hi ha vestits de centurió (h).
És cert que les informacions són breus, però ens deixen entreveure, sobretot en el cas de la Riera, una certa complexitat en el muntatge encara que en l'inventari s'incideixi en la poca riquesa o el fet de no tenir res a destacar a nivell de decoratiu. 

També intuïm una certa riquesa d'altres elements relacionats amb les celebracions de la Setmana Santa: tenebraris, disciplinants, misteris...  

De tot plegat, caldrà que continuem buscant-ne informació. 

Mentre, si voleu llegir més sobre monuments, a banda dels enllaços que hem compartit al principi, podeu adreçar-vos, entre d'altres, a: 
---------------------------

Just abans de públicar l'article, en Ricard Ramon ens ha fet arribar una imatge del monument d'enguany  a la Riera: 

Monument de la Riera (2022).
S'hi poden observar alguns dels elements clàssics 
que solen confingurar els monument: 
el Sagrari sobre l'altar, ciris, rams i palmes, flors..
[Fotografia: Anna Maria Sumoy]
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: , , , , ,

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)