En Jordi Suñé, en un dels capítols del seu llibre El Baix Gaià al segle XX, ens parla del naixement i creixement de les urbanitzacions a diferent pobles del nostre entorn. En el marc d'un capítol més ampli sobre Nous habitatges i millores urbanes, les urbanitzacions hi prenen un paper important i no sols esmenta algun dels exemples d'urbanitzacions sorgides a partir dels anys 60, sinó que també ens apunta de les raons que van dur al creixement d'aquestes:
El canvi econòmic va produir una demanda molt important d'habitatges. Molts pagesos abandonaren la terra. La gelada del 1956 precipità la reconversió. La indústria química oferí la possibilitat de trobar un lloc de treball assalariat. A més a més, molts turistes van cercar apartaments i segones residències en els pobles costaners. La manca d'una legislació que regulés aquest creixement, la connivència entre inversors i poder polític i l'absència de control municipal va fer que els nuclis es desdibuixessin amb blocs de pisos que tapaven el seu skyline i que les urbanitzacions es mengessin els millors camps de conreu. En el context d'urbanització massiva del litoral del Baix Gaià es van fer actuacions de dubtós gust estètic i funció social. Malgrat això, hi va haver algunes propostes arquitectòniques interessants que ara es posen en valor des dels centres d'estudi. Són actuacions realitzades entre 1954 i 1984. (pàgs. 167-168)
De les urbanitzacions rierenques, en parla quan explica la creació de la Coma a Vespella (p.170), una urbanització que està a cavall de Vespella i la Riera. .
Nosaltres avui volem parlar d'una altra urbanització, una urbanització que va rebre el nom de Señorio de Tamarit. Aquesta, va néixer a mitjans dels anys 70 i havia de canviar per sempre, o si més no començar a fer-ho, la imatge de la muntanya del Castellot. Sí, amb el naixement d'aquesta urbanització, desapareixia la imatge de postal del Castellot.
Si cerquem imatges antigues del Castellot, trobem imatges idíl·liques on encara es poden veure les runes, un entorn natural, etc... una imatge lluny de la visió que en tenim actualment, amb un castell cada cop més enrunat, i tot l'enfilall de cases que configuren l'actual urbanització de la muntanya. L'inici d'aquesta zona urbanitzada la trobem en la creació del que s'anomenà area residencial urbana Señorio de Tamarit.
Avui, mitjançant els anuncis que hem pogut trobar a la premsa, en mirarem de resseguir el seu naixement.
(...)
Per la carena s’enfilen les cases, com si no hi hagués altre lloc on fer-les, com si tothom n’hagués de tenir més d’una. Fa temps que a l’horitzó ballen les grues engolint territori.
(...)
[📸L'Ull del Temps @ICGCat https://t.co/bmIPjjnqwy] pic.twitter.com/Lx2AmvOJI2— quanelpobleesmemoria (@elpoblesmemoria) February 18, 2022
SEÑORIO DE TAMARIT
A mitjans de l'any 1976, trobem un anunci al Diario Español que feia la següent pregunta: ¿Conoce ya el area residencial urbana Señorio de Tamarit?. Així es començava a vendre una nova àrea residencial.
- un lloc per estar a Tarragona sense viure a ella
- entorn natural
- a 10 minuts de Tarragona
- espai sense molèsties a la intimitat i des d'on es pot contemplar el cel, el mar i el camp quan es vulgui
- a 500 metres de l'església de la Riera
- hi trobarà: mercat, telèfon, farmàcia, etc.
- a 5 minuts de les platges mas bellas de la província
- conjunt harmònic de modern urbanisme
Per acabar, si algú mostrava interès, sols calia enviar el cupó que sortia l'anunci amb les dades per demanar més informació, sense compromís, evidentment!
- a cinc minuts de Torredembarra i Altafulla
- la Riera, diu que és un conjunt extraordinari d'ordenació i bellesa que ha estat objecte d'una especial distinció provincial
- zona que reuneix una harmònica barreja de serenitat tarragonina i les condicions més exigents d'un hàbitat modern, situat en ple camp i rodejat de silenci i repòs.
- reitera els serveis religiosos, de mercat, telèfon, farmàcia, perruqueria, etc.
- hi afegeix el prestigi de productes locals com la carn i el pa, i també destaca la Fonda autenitcamente típica, con una cocina celebre por sus platos “de antes”. I ho remata amb el reconegut prestigi d'aus, fruites i hortalisses de reconegut prestigi en els mercats i que també els trobarà a les seves tendes.
- situat en un entorn natural i a 10 minuts del centre de Tarragona
- un mundo de paz i aire limpio, agua purisima de manantial, tot rematat en amb la idea de que això estava pensat para Ud. , una menció directíssima a qualsevol dels lectors que s'hi podia aproximar a través de lla lectura del diari
Altres avantatges que apunta l'anunci serien:
- la proximitat de l'autopista
- el fet d'estar a 5 minuts de la platja: Altafulla, Torredembarra, Creixell, Comarruga, etc...
- aigua sense limitació
- llum i energia a peu de parcela
- estació de depuració i sanejament en avançat estat de construcció
- vials amb voreres fetes
I en negreta un detall important: Iniciamos la venda. Seguidament donava les dades de la Comissió d'Urbanisme que l'havia aprovat - l'any 1967-, i tot plegat era rematat mencionant que l'enclavament es trobava a 500 metres de la Riera, on la persona o la família que comprés el terreny trobaria mercat, telèfon, metge, col·legi, etc...
Un nou pas en la venda, seran els anuncis que ja incorporen imatges, sigui un plànol de la localització, un dibuix o bé fotografia de l'espai.
L'anunci, destaca algun dels elements que ja s'havien esmentat en els anteriors i que pretenien fer llaminera la venda: lloc excepcional, envoltat de natura, per poder viure en llibertat i descans, un lloc pensat exclusivamente para cien familias privilegiadas. Aquest serà un dels leitmotivs, com ja s'apunta en aquest anunci amb la creació del lema sólo una entre cien i que més endavant en la campanya veure que agafa un paper important.
El tema de l'aigua en continua sent un motiu central. No en va, en el primer anunci ja se n'esmentava la qualitat. Ara s'hi afegeix que hi ha aigua abundant sense limitació de consum, contractada amb el mateix Ajuntament de la Riera. Hem de pensar que en aquest moment, l'aigua de Tarragona, patia un greu problema de salinització, i justament la població de Tarragona serà una de les que s'intenta captar, com ja hem pogut anar llegint més amunt.
Aquest anunci, a banda de les il·lustracions i plànols, l'element llaminer de l'entorn turístic, de la platja amb una àrea d'influència que aniria d'Altafulla a Comarruga, també apunta l'excel·lència de les comunicacions per carretera tant a nivell d'infraestructura com de transport, ferrocarril – estació i de tren.
Aquest anunci, el trobem en mode il·lustració en un mòdul petit, però també el podem trobar amb color a plana sencera.
- Francesc Olive Espina, l'alcalde del moment, en destaca per exemple, l'aigua bona i abundant, així com les bones comunicacions, la proximitat de la platja, de Tarragona, i de l'autopista.
- Bartomeu Casas Blanch, comerciant, apunta que ell anava a aquella zona a pasturar amb el ramat, i en destaca les bones vistes. Preguntat per l'entrevistador, també destaca l'abundància de l'aigua, la proximitat de les platges, etc..
- Jose Maria Rodriguez, cap de vendes. parla altre cop dels diferents elements que s'usaren com a ganxo per la venda: aigua, localització, etc. afegint detalls com la puresa del medi ambient ya que no existe ni un solo mosquito o la possibilitat de fer una zona esportiva
(...)
— quanelpobleesmemoria (@elpoblesmemoria) February 18, 2022
Si fos pels homes depredadors no quedaria ni un polsim de terra on créixer l’herba, no hi hauria hortes com les que prop meu els pagesos reguen. Deu meu!, pareu la destrossa". pic.twitter.com/jJtmfyLSQm
Moltes gràcies per l'article, és molt interessant.
ResponElimina