El títol d'aquest escrit, pot semblar una fórmula matemàtica, algun típus de càlcul o algun codi secret, però no... simplement és una manera de resumir uns quants aniversaris d'aquells que se'n diuen rodons, tots ells relacionats amb l'àmbit musical de la festa.
125 (+150)
Un primer o primers aniversaris, estan relacionats amb una de les músiques que han solemnitzat habitualment la festa. No sempre ha estat així, ni sols s'utilitzava per Santa Creu, però sí que és cert que la Missa Pontificalis de Perosi, ha estat una de les que més s'ha cantat a l'Ofici del dia d'aquesta festa.
Perosi, composà la Missa Pontificalis, per a tres veus i orgue, quan tenia 25 anys i era mestre de capella a la Basílica de Sant Marc a Venècia, i treballava amb el Cadenal Sarto, patriarca de Venècia i futur Pius X, papa que decretà una reforma de la música eclesiàstica.
Joaquim Zueras a "Cuatro obras sacras de Lorenzo Persosi" , diu que en aquesta obra el músic tortonés s'avança a les recomanacions sorbre música sacra de Motu Propio anomenat Tra le sollicitudine (1903), i que en ella, tot resulta místic i recollit, amb un aroma d'antiguitat i alguns dirs del cant gregorià, sense abandonar aquella dolçor angèlica del romanticisme italià que tant impregna l'obra del compositor.
En el mateix escrit, Joaquin Zueras hi apunta que de les misses de Perosi, les versions que té com a referència són les del Segell Casimiri Caprea, de finals dels 60 , amb el Cor Vallicelliano dirigit por Antonio Sartori i que es poden sentir a Youtube, i que la compartim aquí:
105
Si bé al text explicatiu del Cd editat en el marc del Bicentenari per la Coral de Santa Creu s'hi apuntava que la missa de Perosi es documentava a la Riera l'any 1931, avui dia, hem pogut recular aquesta data fins a l'any 1917, fa 105 anys, en el marc de la Festa Major. Pel fa a Santa Creu, la trobem documentada, com a mínim des de l'any 1926, fet que no obsta a pensar que es cantés o que s'anés cantant abans si ja la trobàvem en el repertori de l'Orfeó des de l'any 17.
Diario de Tarragona 19/07/1917. P.2
Referència de la missa a la Festa Major
Diario de Tarragona 17/09/1926. P.2
Referència de la missa a la Festa Major
Començant pel final, una de les orquestres que trobem esmentades diverses vegades, és la del Mestre Gols, músic tarragoní que ja participà a al festa rierenca solemnitzant la celebració a la Festa de Santa Creu del Centenari, el 1909, amb la capella que dirigia. Més endavant, el trobarem amb l'orquestra sigui a la missa o la processó.
Programa de la Festa de santa Creu de 1909.
La Cruz 17/09/1930
Seguint amb la resta de noms i grups esmentats, qui posa veu a la Missa, és l'Orfeò Rierenc, fundat el 1915 i que ben aviat participa en la solemnització de les Festes, sigui al Festa Major o Santa Creu, entre d'altes amb la Missa Potnificalis de Perossi.
Orfeó Rierenc 1917
Podeu coniexer més sobre els incicis de lOrfeò a:
I si hem començat parlant d'un nom propi i després he manat cap a una agrupació coral, ara tornem a un nom propi, en Jaume Sordé i Vidal, músic, tarragoní, del Serrallo que tingué gran importància en l'aspecte musical de la Riera dels anys 20 i fins entats els anys 30 quan es traslladà a viure a Pons.
Podeu llegir una breu biografia aquí:
Portaveu .N211. Ponts. 1998
Portada i pàgines 10-11
Als retalls de premsa de finals dels anys 20 i principis dels 30, podem anar llegint diferents referències, en Jaume Sordé, on surt ressenyat com el director de l'orfeó o del cor parroquial, i al que sovint se l'acompanya amb adjectius laudatoris cap a la seva feina, destacant-ne la seva justesa i bon fer d'expert mestre musicòfil.
Val la pena destacar, una de les ressenyes que ens aporta una informació important, la que ens diu que ell fou una de les persones claus, una de les ànimes de la solemnització de la festa.
La Cruz 18/9/1928 P.4
La Voz de la Provincia 19/09/1930 P.3
La Missa de Perosi, doncs, ha estat, sens dubte, un dels eixos vertebradors de l'aspecte musical de Santa Creu. Les publicacions sobre la festa, també ens recorden que no sempre s'ha cantat aquesta missa, que s'ha alternat amb d'altres, i la premsa, ens recorda també que no sols ha estat per santa creu quan s'ha pogut sentir a la Riera. Així, per tancar aquest bloc de ressenyes, ho fem amb la notícia que publicava Catalonia del 19 de juliol del 36, on s'hi apuntava que es cantaria la Missa de Perosi la vigília del dia de Santa Margarida.
Catalònia 19/07/1936. P.2
No volem acabar aquest apartat sense fer un apunt d'un fet que hem detectat curiós, i és que tot i el suposat pes sentimental que pot tenir la missa cantada a través de les diferents formacions o agrupacions que ho han fet, en les vivències que es recullen sobre la festa al llibre Santa Creu 1809-2009 memorial del Bicentenari, tant sols hem sabut trobar una persona que esmenti la missa, en aquest cas és Mossen Cabayol, que escrivint des de Ruanda, diu que des de la llunyania, he escoltat, com faig cada any en aquests dies al voltant de Santa Creu, una cinta que vaig enregistrar al temple i a la sala del Sindicat, fa més de vint anys, en una de les vacances que van coincidir amb al Festa de Santa Creu. En ella hi ha la Missa Solemne, amb els cants em llatí de Perosi i el Ball de Santa Creu. Així em sento unit, en la fe i la pregària, als rierencs que ho celebreu aquí dalt (p.183).
Actualment, continua aquesta vinculació de la comunitat de la Riera amb a un dels seus fills predilectes, i ho fa quan aquesta prega amb el Parenostre que ell ensenyà, com bé recull l'auca que se li dedicà amb versos de Xavier Ibern Gòmez
En els seus retorns ens mostra
els cants que li han agradat:
Lloat sigueu i Parenostre
que sempre més hem cantat .
Anem encarant el final, però no volem deixar d'esmentar dos aniversaris més.
40
Revisitant el llibre del bicentenari, a la pàgina 125, hi podem llegir que el 1982 es creà la Coral de Santa Creu, coral que ha cantat a la missa fins als nostres dies. La Coral fou creada dos anys abans del 175è aniversari, i ha estat dirigida o acompanyada per Lluís i Núria Batet, Montserrat Miracle i Jaume Riambau
Dels primers temps d'aquesta coral, en podem veure un vídeo de l'any 1983, d'un dels assajos, enregistrat per Josep Maria Ramon.
Coral de la Santa Creu 1983 from bicentenarisantacreu on Vimeo.
25
Com a darrer apunt musical i fora de la Missa i l'Ofici, voldríem fer esment que enguany fa 25 que es va incorporar el so de les Gralles a la processó, interpretant marxes de processó i els Goigs. Aquestes se sumaven a la Coral i la Banda habituals fins al moment.
Els primers grallers que hi prengueren part foren els Grallers de la Torre (Raül Flores, Jordi Salvadó i Ciscu Aguilera), a qui s'afegí en Ricard Ramon. L'aposta no era senzilla d'incorporar pel sentit que a l'època s'associava a un caràcter més lúdic i de diversió de la la gralla, però la tria d'un repertori adequat, el respecte al caràcter de la processó i la correcció en l'arranjament dels Goigs, feu que aquestes fossin incorporades i assimilades plenament fent la funció d'acompanyar la Creu.
Havent parlat amb els grallers que ho tocaren i d'altes persones amb qui hem preguntat, hem mirat de trobar alguna fotografia que ens sona d'haver vist, però que no les hem pogut localitzar. Les fotografies, són de finals dels anys 90, però no del 1997, l'any de la incorporació.
Seguirem buscant...
Mentrestant, tant sols ens manca desitjar-vos una bona Festa!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada