divendres, 8 de setembre del 2023

8 de setembre. Pesar sobre el Lloc

La tradició religiosa del barroc popular ens ha lliurat dues il·lustracions de relació amb el lloc molt contrastades. L'una condemna el lloc, l'inferna desemparadament sota el triomf del món aeri, lluminós i després. Em refereixo a les representacions tan carismàtiques de sant Miquel Arcàngel trepitjant el diable estès o recaragolat als seus peus com una rel enutjosa que li fos. L'altra, per contra, celebra la gravetat. Estic pensant en el miracle que sol envoltar la majoria d'imatges trobades – especialment marededéus – que pesen cent vegades el seu pes en un determinat indret, o que hi tornen un cop n'han estat desplaçades, manifestant així que és allà, on volen tenir el culte.

Cada any, per les marededéus trobades, em ve al cap la llegenda de la troballa de Santa Margarida, i aquestes paraules de Perajume que ara rellegeixo a Paraules Locals (Tushita edicions, 2015, p.15) que ens parlen de la vinculació al lloc, a un lloc i a la seva vivència.

De la troballa de santa Margarida no en tenim imatges, però que a l'Auca històrica i sincera del poble de la Riera, la Pilarin, recreava l'escena amb el seu estil.

Auca històrica i sincera
del poble de la Riera
Comissió de Festes de Santa Creu
La Riera de Gaià 1985
Text: Rosa Maria Terrafeta i Badia
Dibuixos: Pilarin

Anant lligant i relligant, a la següent pàgina de Paraules Locals, Perejaume diu: La gent de la meva generació encara ha conegut les restes de les parles genuïníssimes, que d'aquell fer van brotar enfortides arreu, a través de les quals es podia saber la procedència exacta de cada parlant en radis de poquíssims quilòmetres. Vist així, amb la modulació de cada procedència , totes les paraules resultaven fins a cert punt, topònims. Paral·lelament a qui les deia, les paraules sonaven i parlaven per boca d'un lloc. (Paraules Locals, p.16)

Curiosament, o no, enguany, un dels motius de la celebració institucional de l'11 de setembre és la celebració dels diferents accents que configuren el país am la campanya Una Llengua. el Meu Accent, i ben segur que si ens hi poséssim, podríem fer unes quantes senyeres amb paraules que ens marquen i identifiquen com a lloc.


[Si en voleu més, podeu jugar-hi i generan imatges a elmeuaccent.cat]

I per tancar el cercle us recomanem la lectura d'El lloc, El País la Cultura (Frontissa.cat – 7 de setembre de 2023) de Josep Santesmases Ollé . En aquest article, entre d'altres idees propostes interessants, ens anima a viure, El lloc com a espai local amb memòria històrica compartida de generació en generació, sigui en forma de records guardats, reinterpretats constantment, transmesos oralment, sigui a través de matèria escrita o gràfica". Amb la idea que "Tot plegat serveix per interpretar un passat inexistent. Un repte necessari i imprescindible per entendre qui som, d'on venim, i per lluitar per configurar el futur davant dels murs gairebé impenetrables dels poders reals del sistema, els que ens voldrien vivint en els no-llocs, universals i adotzenats.

Pesant sobre el lloc, ens fem presents al món... potser aquesta és una de les lliçons que hem d'aprendre del 8 de setembre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada