La mort forma part de la vida. Per tant, entendre el procés de la mort i els rituals funeraris requereix comprendre la cultura d'una societat viva que estableix les seves pròpies maneres d'afrontar-la. Aquesta és una de les moltes idees que podem llegir a Portadores d'un cicle sense fi. Dones i pràctiques funeràries a la Ribera d'Ebre (s. XX) de Sandra Ordoño Cugat i Elena Parra Palliso, un llibre que fa un repàs molt interessant del paper de les dones en relació amb el món funerari, un llibre que si bé se centra a la Ribera d'Ebre, ben segur que podríem aplicar-lo gairebé completament a pràctiques funeràries que s'haurien donat a la Riera, o que s'hi donen si ens referim al darrer capítol del llibre.
En el mateix llibre, hi trobem escrit que la cultura és la unió d'un conjunt d'elements amb capacitat de transformació que preserva l'experiència col·lectiva d'un poble al llarg del temps. Un dels elements que s'ha anat transformant a casa nostra i arreu, és el dels espais de la mort. Fa temps al bloc vam parlar i fer uns apunts sobre la història dels cementiris rierencs, però també hem parlat dels recordatoris o esqueles, i de forma és succinta, a X hem anat repassant alguns aspectes en relació amb el cementiri vell, a mort, la seva representació, diferents devocions, etc., que podem trobar avui dia al cementiri (si feu una cerca al perfil amb les etiquetes #cementiri o #totssants us n'apareixeran algunes).
El text si el llegim bé, però, no sols parla de transformació sinó que també ens parla de preservació de l'experiència col·lectiva. El cementiri, enguany, viu una transformació per preservar l'experiència per preservar el fet de la visita al cementiri i sobretot, adaptar-se a les noves maneres de fer en relació amb la mort. I ho fa amb l'estrena del columbari, per tal que aquell qui ho desitgi, pugui dipositar-hi les cendres dels seus difunts.
El text si el llegim bé, però, no sols parla de transformació sinó que també ens parla de preservació de l'experiència col·lectiva. El cementiri, enguany, viu una transformació per preservar l'experiència per preservar el fet de la visita al cementiri i sobretot, adaptar-se a les noves maneres de fer en relació amb la mort. I ho fa amb l'estrena del columbari, per tal que aquell qui ho desitgi, pugui dipositar-hi les cendres dels seus difunts.
El columbari troba l'origen en un edifici funerari romà, amb sèries regulars de nínxols de forma semicircular a les parets, dins els quals eren posades les urnes cineràries. Actualment, és una construcció amb nínxols petits destinats a posar-hi les urnes cineràries (amb les cendres), situada en cementiris.
Així doncs, aquest 2025, la Riera estrena aquest nou espai, i tota l'estona em ve al cap la frase de renovar-se / adaptar-se o morir… que no seria ben bé el cas, però sí que en el fons, hi podem veure una vinculació amb el benentès que cada vegada més persones opten per la incineració i que els espais dels cementiris, es va quedant petit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada