dimecres, 20 de juliol del 2022

Ball de Santa Margarida. 25 anys.


En nombre de dios enpieso y de las piritu
Santu, á tension pido al auditorio que
Boy principiando un bayle pues que de
Margarita son las glorias con su fiesta inti
Tulada, como angel revestido mevoi á
Aora prisa, á reprezentar des deluego el
Martirio de Margarita ...

Així començava el Ball de Santa Margarida que ara fa 25 l'Agrupació de Balls Populars de la Riera, va recuperar i va representar aquell i uns quants anys més el dia de la Festa Major. Aquell mateix any, el Ball de Diables també estrenava el seu ball parlat.

Programa de la Festa Major de l'any 1997
Tot i que en el programa posava que el ball faria la representació seguint el recorregut de la processó del Corpus, es va acabar representant en diferents punts de la Plaça.

Ball de Santa Margarida i Ball de Diables,
l'any 1997

Des de l'Agrupació, en el seu moment, es va resumir el projecte i el caire general de la recuperació a l'article "El Ball de santa Margarida de la Riera. La recuperació d’un ball parlat del segle XIX", publicat a la Revista Caramella Núm. 3, 2000, pàgines 11-16.

[Imatge: Revista Caramella]

Tot i aquest article,  més d'altres estudis o treballs que se li ha dedicat, segurament, com passa en tants altres aspectes de la cultura popular a casa nostra, falta fer "el gran estudi", o un treball que reculli tota la seva història de forma detallada i que ho posi en context. 

Per aportar-hi materials i ordenar dades, val la pena posar en valor la feina que es feu de recuperació de materials i entrevistes a testimonis algunes de les quals, o si més no fragments, es poden veure en aquest vídeo:



Seguint amb els testimonis, val a dir que el ball, en el moment de la recuperació feia molts anys que havia caigut en l'oblit de forma generalitzada, però resseguint les fonts, se'n poden trobar algunes notícies. Una d'elles, del 1979, és l'entrevista feta pel Joan Boronat al Josep Mercadé i Sagués, que interpretat el paper de Santa Margarida el 1911 

Diario Español
20/7/1979, pàgina 14

De tot plegat, del projecte, de la recuperació, del projecte, etc., des de l'Agrupació de Balls Populars se'n parlava a la revista La Riera dia a dia, que també havia nascut aquell 1997. Adjuntem alguns dels escrits on es parlava del projecte (1997);  el que parlava de novetats en la representació del segon any (1998), i un que servia per tancar un cicle de representacions seguides de Ball (2003):

La Riera dia a dia. 
Núm.1. 1r trimestre de 1997. p.7

La Riera dia a dia. 
Núm.2  2n trimestre de 1997. p.9

La Riera dia a dia. 
Núm.3. 3r trimestre de 1997. p.11

La Riera dia a dia. 
Núm.6. 2n trimestre de 1998. p.13

La Riera dia a dia. 
Núm.23. Juliol de 2003. p.20

Pel que fa a materials, cal destacar que darrerament, el Centre de Documentació de l'Orfeó Català (CEDOC) ha posat a disposició pública de consulta "Materials inèdits del Diccionari de la Dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors", i en ells, hi hem pogut trobar referències, mal que siguin breus, al ball, però que venen a sumar a les informacions, testimonis, i documentació que ja teníem, i que com hem apuntat, caldria ordenar i contextualitzar. 



Avui, però, toca celebrar aquests 25 anys de la recuperació del Ball, una celebració que podem fer mal que sigui de forma virtual. Així, si per celebrar l'aniversari, o en qualsevol moment voleu veure'n i recordar una representació, podeu recuperar la representació de l'any 2003 ...

... gaudir amb aquest bon recull de fotografies i imatges del Ball i de Santa Margarida ....

... o veure la  representació de l'Entremès de Santa Margarida i el Drac que es representa en sortir d'Ofici. des de l'any 2011. Aquesta és una representació senzilla on cada any, una nena de la Riera representa a Santa Margarida en una representació de la lluita de la Santa amb el Drac i per  la que s'utilitzen músiques i fragments de textos del Ball de Santa Margarida. 


"Sañores, ya esta definido el bayle..."

Un agraïment a tothom que va col-laborar en l'aventura, i un record especial pel Jaume Guasch Pujolà, que des del primer moment es feu seu el projecte i amb l' Enric Garriga Martí li donaren forma. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada