Les portes i finestres i balcons obriu-los tots, obriu-los tots, obriu.-los tots.Surten les caramelles a donar expansió als cors, expansió als cors, expansió als cors.
Així comença
La ditxa del cor una de les peces que formen part del repertori de les
caramelles d’enguany, un projecte que surt de l’embranzida del Cor de Santa Creu que, més enllà de solemnitzar la festa que li dona nom, també participa d’altres celebracions i solemnitat importants a la parròquia: Festa Major, Nadal, Pasqua, per exemple. Però no sols això. Fora de l’àmbit litúrgic, el cor ha començat a organitzar diferents activitats i concerts com els duts a terme al voltant del cicle de Nadal amb la cantada solidària de nadales o el concert, més recent, de Nénia Stefanou, SOM 3. Les dues activitats, a més, vinculades a la recollida de fons per al projecte de potabilització de l’aigua a les escoles que duen a terme els Amics de Rwanda.
Ara el cor presenta un nou projecte: la recuperació de les caramelles per Pasqua a la Riera, i és per això que ens hem volgut sumar a la iniciativa des del nostre bloc, no cantant, sinó posant context fent un recull de diferents notícies i dades que tenim de les caramelles a casa nostra.
Som-hi!
Sortiu prompte, molt alegres i la Pasqua celebrem.
Ompliu-nos bé les cistelles i agraïts quedarem!Tot i que és possible que abans se n’haguessin cantat, documentalment, no hem pogut o no hem sabut trobar la primera cita explicita de caramelles fins a l’any 1934. Anteriorment, la reconeguda potència, prestància i activitat de l’antic l'Orfeó Rierenc, del qual tot i que
beneí la senyera l'any 1917 en troben
notícies des de com a mínim des de 1915, ens ho poden fer pensar i és cert que els testimonis d’alguns dels cantaires que en formaren part, transmesos sigui per entrevistes o en narracions periodístiques, ens evoquen cantades de caramelles per part d’aquest primer orfeó.
L'Orfeó Rierenc després de beneir la senyera
Els orfeons i les masses corals, són conjunts de persones, però tot sovint hi destaquen alguns personatges. En el nostre cas, uns personatges importants en el fer i desfer dels cors seran els mossens que promouran més o menys el cant a i des de la parròquia, on la majoria dels cors estaran vinculats.
Mossèn Enric Rosanes serà qui promourà l'orfeó als anys deu com després, Mn. Aleix ho farà als anys trenta o els mossens Babot i Musté ja als anys cinquanta. Però no sols seran ells. Alguns directors o músics també hi tindran el seu paper cabdal, alguns dels quals els anirem esmentant.
En tot cas i com apuntàvem més amunt, la primera referència documental de caramelles a la Riera la trobem a la premsa del dia 1 d’abril de 1934, al suplement
Més i millor, el suplement fejocista del diari
La Cruz on parlant del Grup Florida de la Riera, el grup de la
Federació de Joves Cristians hi podem llegir que
El nostre grup ha organitzat les caramelles per Pasqua Florida. De la cantada, la notícia de la qual publicada justament el dia de Pasqua, poc més en sabríem si no fos per una altra notícia publicada a
El dia gráfico del dia 12 d’abril, on s’esmenta que
El Sábado de Gloria [el dia 31 de març] sa
lió a cantar las tradicionales caramellas el coro de la entidad fajocista “Grup florida”, llevandose un éxito.Les caramelles, es recuperen en sintonia amb la voluntat que el grup expressa de conservar les tradicions, idea que trobem explicitada al diari
La Cruz de l’1 de febrer de 1935, altre cop al suplement “Més i millor” on es parla de la creació del grup un parell d’anys abans apuntant que A
l religiós poble de la Riera no hi podia mancar un grup de la F.J.C i conseqüent a això, el 22 d’agost de 1933 va quedar constituit a dit poble el Grup Florida 187. En aquesta notícia, es parla de com transformen un espai de la Casa Rectoral en un saló d’actes on hi comença a assajar la secció dramàtica del grup i encara hi llegim que amb la idea de conservar les tradicions el
Grup va organitzar per Pasqua les típiques Caramelles.
Així doncs, el grup fejocista fou qui organitzà les caramelles a mitjans dels anys trenta a la Riera. El que no podem confirmar amb un 100% de seguretat, és si quan parlen de les tradicionals caramelles, fan referència a un genèric o a la Riera en concret.
En la vintena d’anys, aproximadament, que separen la creació de l’Orfeó Rierenc de les caramelles del Grup Florida, sigui a la premsa o en la documentació de particulars que hem pogut consultar, hi podem trobar força referències a l’Orfeó, sobre les seves actuacions, els seus repertoris variats, excursions, …, però ens encurioseix el fet de no trobar-hi referències a les caramelles encara que com dèiem, no seria difícil pensar que haguessin cantat abans.
Un fet que pot ser casual o no, és que el Grup Florida passi a organitzar les caramelles l’any 1934 just un any després que en Jaume Sordé Vidal es traslladés a viure a Pons. En Jaume Vidal, seria un d'aquest personatges que comentàvem més amunt de personalitats que dinamitzen la música a la Riera en un cert període històric, en aquest cas al voltant de la dècada dels vint del segle XIX. Sobre la seva persona, en trobem uns
apunts biogràfics que troben publicats a la revista
Portaveu N211. (Ponts. 1998. Pàgines 10-11) on entre d'altres s'esmenta, d'una banda, la direcció del cor parroquial de la Riera, i d'altra banda, la creació l'any 1943, de les caramelles a Ponts. Entrant doncs en el camp purament hipotètic, perquè no pensar que fruit de la seva estreta vinculació al cor rierenc i a la parròquia aquí també havia fet el mateix i havia estat el dinamitzador de les caramelles rierenques?....
Caldria afegir que Jaume Sordé escriví diferents peces, alguna d'elles molt recordada, com
l’havanera Nineta de ma vida. Així mateix, composà algunes caramelles: Sardana de
Pasqua, Saludo de Pasqua, Saludem amb cançons, Goig
del jovent o d’altres que s'anomenen a l'esbós
biogràfic abans citat.
Reprenent el fil històric documental, hem de fer un salt de vint anys, per tornar a trobar testimonis, mal que siguin escadussers, però ens donen notícies interessants del funcionament, dels repertoris i fins i tot alguns noms de cantaires.
Ens plantem als anys cinquanta on trobarem, de la primera meitat de la dècada, alguns fulletons que com hem apuntat ens donen diferents informacions sobre les caramelles de l’època. D’aquest període, el que no hem sabut localitzar o no existeixen, són notícies a la premsa escrita.
Dels documents que hem localitzat, doncs són de 1953, un el 1955 i un altre, que no té data, però per localització i altres informacions que en podem extreure, el dataríem també en aquesta època.
Els datats l’any 1953 són dos fulls. Un d’ells, mecanografiat i escrit per les dues cares, al davant hi llegim Regina caeli, i la data Riera. Pasqua del 1953, i al al darrere, hi ha la lletra de la cançó Cantem, cantem que el cor floreix, amb les indicacions Minuetto i Mozart. Hem donat aquest ordre a les cares del full, tant per la datació com perquè molt segurament el Regina Caeli, seria la primera peça que es cantaria com, fent una mica d’spoiler, veurem després.
A l’altre fulletó, també datat el 1953, un quart de foli com l’anterior i també escrit a màquina, hi ha el Cant de les Caramelles cants de joia i de capta de la pasqua,.... en aquest cas, al peu hi podem llegir, riera 3 de abril de 1953. Cal apuntar que en aquest full hi hauria un error, que el dia 3 d’abril de 1953 s’esqueia el Divendres Sant i, per tant, difícilment es cantarien caramelles aquell dia.
Si avancem un parell d’anys, trobem un altre full amb data del 9-IV-1955, Dissabte Sant. En aquest cas manuscrit, el full és manuscrit i inclou el repertori que hem de suposar que es va interpretar, fins i tot amb algunes indicacions d’on s’havien de cantar.
Tot i que a l’encapçalament s’hi apunta cants a la Plaça, hi trobem algun esment particular com al Regina Caeli que indica que es canta a l'església. Cal suposar que, sense més indicacions, la resta sí que ja serien a l’exterior: Les portes de l’albada, Arremoreu, un entremes, i a la segona part, En estol, Nineta de ma vida, la única peça de la que se n’esmena l’autoria: Jame Sordé, i per acabar La Moreneta.
Encara hi ha un darrer full que creiem que podem vincular, sense por d’equivocar-nos, a les caramelles dels anys cinquanta. No està datat, i escrita a màquina a dues cares hi ha la lletra de la cançó Les portes de l’albada, una de les que s’interpretà el 1955. Podria ser d’aquell any, sí, però més enllà d’això hi ha un element que redobla l'interès del document, i és que al recte hi trobem, apuntats a mà, una llista que hem de suposar cantaires del cor que devien cantar. El que no podem fer és assegurar si els que hi surten eren tots els cantaires que hi prengueren part o no.
A alguns d’ells els podem veure a la següent imatge que a més, ens pot ajudar a entendre la variabilitat de les masses corals que s’han donat a la Riera. Aquesta seria una imatge del cor parroquial cantant a la processó de Santa Creu (?) al seu pas per carrer Nou, i on sols veiem homes, alguns dels quals també eren de i a la llista de les caramelles.
Tornem a fer un salt en el temps, per traslladar-nos a finals dels anys 60, quan a la Riera s’hi crea, l’any 1967, l’ARC (Agrupació Rierenca Cultural). L’any 1968, aquest grup ja organitzarà, de nou, caramelles a la Riera,
Gràcies a haver conservat llibretes amb apunts de les activitats i de les reunions, actes, reflexions, etc. que feia el Pau Plana Ferran, podem conèixer alguns detalls que tot i que en algun cas potser són simple curiositat, la suma de tots ells, més les notícies i cròniques que començaran a aparèixer al Diario Español de la mà del Joan Boronat, ens permeten conèixer força coses del que i el com d’aquesta nova sèrie de caramelles, coses de detall que més enllà del dia de la cantada, ens permet saber el dia que començaren els assajos!
Així doncs, les caramelles de 1968, i després d’una reunió que es dugué a terme el dia 24 de gener de 1968, es començaren a assajar el dia 27 d’aquell mes, uns assajos que eren cada dilluns, dimecres i divendres. D’aquell primer any, i en un apunt sense data apunta que El dia de Pasqua es vàren muntar amb èxit les caramelles, i a la nit hi havia hagut una mica de vetllada. Del 1969 també sabem que durant tot el més de febrer i marçs s’han assajat les caramelles. Aquells anys, diumenge va escaure en els dies 14 i 7 d'abril respectivament.
Circular amb les activitats de l'ARC
A partir de l’any 70, també les anem trobant comentades a la premsa, amb alguns detalls que són interessants per la visió que se’n podia tenir.
Un dels elements discursius més repetits és la presència de la senyera de l’antic orfeó, estrenada l’any 1917, orfeó amb el qual s’estableix una vinculació, si més no sentimental i de record, amb alguns capítols d’homenatge i record dut a terme l’any 1972.
L'Orfeó a principis dels anys setanta.
L’altre tema és la recuperació d’una tradició estroncada i el paper del joven en la recuperació. Valgui’n l’exemple de la crònica de l'any 1970 quan es diu que aquesta tradició tan arrelada a la Riera es va veure interrompuda durant uns anys, després d’haver assolit un autèntic prestigi i solera dotat per l’antic i recordat Orfeó Parroquial encapçalat per la seva Senyera i com dèiem s’apunta que per iniciativa del jovent s'ha aconseguit que ja durant tres anys s'han cantat les cançons pròpies d’aquesta manifestació folklòrica. D’aquesta joventut encara es diu que el grup format per veus molt joves i que no té veus expertes, però que amb el seu entusiasme i entrega, han pogut solventar el hàndicap.
Cantaires de les Caramelles de 1972
L’any 1972, cinc anys després de la recuperació de les caramelles, la crònica del Diario Espanyol signada com ha estat habitual durant tants anys pel Joan Boronat, ens deia que al matí hi va haver una sessió matinal a la sala de la Cooperativa, bajo la dirección do Pau Plana [Ferran] fué compendio de la labor realizada, en esta especialidad, durante los últimos cinco años, i també que junt a l’Orfeó, aquell any es presentà la Coral Infantil, però no sols això. La sessió matinal de l’any setanta-dos va tenir el segell emotiu amb la imposició d’una cinta conmemorativa a la històrica senyera. Diferents cantaires de l’antic orfeó hi prengueren part: José Mercadé, Luis Tomás, José Cabayol, Antonia Rull y Josefina Senabras. S’esmenta que tots estaven molt emocionats. Mn. Ramon Vall va ser qui va posar la cinta i que per acabar l’acte, i en símbol d’unió entre les diferents corals, es cantà Donant-nos les mans. Al vespre hi hauria la cantada pels carrers, en un format de doble actuació que era l’habitual.
En aquest sentit, l’any 1970 se’ns diu que a la plaça del Generalísimo van fer totes les peces i després van passar pels carrers amb la sòbria i elegant senyera del 1917 plena d’emotius records, o que el 1972, com hem vist abans, la sessió de migdia fou a la sala de la Cooperativa i al vespre el pas pels carrers. Tot plegat solía acabar amb un refrigeri i fins i tot, amb una excursió dels cantaires uns dies després.
Aquest format, com hem apuntat, fou l’habitual tot i que el fet de que la Pasqua sigui una festa mòbil, provocà que algun any s’haguessin d’ajustar les actuacions per no coincidir, per exemple, amb les activitats programades a la Festa Major d'Ardenya, com va passar l’any 1973. Aquest any el diari ens diu que van sortir a migdia i no a la nit conforme a los cánones tradicionales, pel fet que hem apuntat de la coincidència amb els actes organitzats a Ardenya. En aquest cas la cantada tornà a ser davant l'ajuntament i després pels carrers, i segons sembla la recompensa de la cantada fou generosa i destinada a poder fer una excursió i comprar llibres per la biblioteca de l’ARC.
Un full de repertori de l'any 1973
Encarem el que seria la darrera estrofa si d’una cançó parléssim, i ho fem amb un salt temporal més curt que el anteriors anant a finals de la dècada dels setanta. Entre l’any 1973 i fins al 1979 no hem sabut trobar rastre a la premsa de les cantades i de fet, les que trobem a partir d’aquí, ja són escadusseres, no però per falta d’activitat.
La primera referènica és de l’any 1979, del dia 6 de gener, en la notícia de la mort de la Sra. Teresa Fortuny i Guardis, la Sra. Teresina. Si bé no és una notícia que ens aporti moltes dades concretes sobre les caramelles, si que ens dona context i ens basteix aquest imaginari de les caramelles de l’antic o els antics orfeons i corals rierenques. En l’article, es fa un esbós biogràfic i s’hi apunta que Su dilatada labor y mano maestra en el teclado, se define por su apasionada entrega a la comunidad. Baste citar los ya lejanos tiempos del "Orfeó", "les Caramelles", los festivales, veladas artísticas, etc., realzando siempre las grandes solemnidades religiosas de nuestro pueblo y antes,al lado de prestigiosas orquestas, la liturgia en latín.
Del mateix any, concretament del dia 27 d’abril, i en una notícia parlant de la Festa Major d’Ardenya s’hi apunta que A las doce [del diumenge dia 22] se celebró el solemne oficio en la Iglesia Parroquial en honor al Patrón Sant Jordi, a cuya salida "Els Cantaires" de La Riera recorrieron las calles del barrio, entonando las tradicionales "Caramelles", interpretación que alcanzó notable éxito y la justa correspondencia del vecindario. Aquell any, la Pasqua havia caigut el diumenge 15.
I encara enel període de finals dels anys setanta i principis els vuitanta, trobem una notícia indirecta a la premsa, en l’especial de la Festa Major del Diario Español. En un article on es fa un balanç de les activitats de l’Associació de Pares, s’hi apunta que pel que fa a la música, de l’Associació de Pares junt amb l’Orfeó Rierenc, havia programat i dut a terme una sèrie de concerts i activitats i entre elles s’hi esmenten les realitzades per Pasqua Florida amb un concert al migdia de l’Orfeó i la Coral Infantil i al vespre Caramelles.
D’aquests concerts en concret i d’aquest darrer període en general, n’hem pogut trobar i llegir documentació particular que ens ha permès saber-ne alguns detalls i no sols això, sinó que també, fa uns temps, vam poder digitalitzar-ne algunes gravacions en K7 que vàrem compartir en aquest mateix espai. Avui compartim alguns d'aquests documents que esmentàvem: calendaris d’assaig, circulars informatives, cartells, programes, i d’altra documentació d’aquesta etapa, que ens permet comprendre’n el sentir i el funcionament.
Calendari d'assajos de les caramelles de 1979
Cartells i repertori del Concert de Pasqua de 1980
Aquest concert podeu sentir-lo AQUÍ
Circulars d'activitats de l'Associació de Pares
i de les Caramelles de l'any 1981
I ara sí que arribem al final d’aquest recull de notícies, però també d’hipòtesis o cabdell de fils per estirar sobre les caramelles. Acabem amb la certesa que convindria fer un estudi aprofundit de l’Orfeó i de la resta de cors i corals que com mínim des de 1915 sabem que han fet viure la música a la Riera i a molts rierencs. Per fer-ho, ben segur que caldria trobar i fer aflorar molta documentació i informacions que es poden trobar en arxius d'institucions, però també en llibretes o en racons de moltes cases. Uns records, personals i documentals que, posats en context i lligats els uns amb els altres, ens ajudarien a bastir millor i amb més profunditat la història de la música coral en general i de les caramelles en particular, a la Riera.
Bona Pasqua!
Cartells de les caramelles d'aquest 2026
