Quan el poble és memòria

Posar un títol a una cosa sempre m'ha suposat una complicació i una feinada de por, i ara no podia ser menys. Per posar nom al bloc, m'he servit d'una frase de la cançó de Jacques Brel "Le Plat Pays".

No és que sigui coneixedor de la cançó francesa, però si que com a referència tenia que el pare i la mare, als 70, a la Riera, havien format part d'un grup de folk anomenat "El Clar País", en referència a la cançó de Brel. Havent-la escoltat, em va agradar la frase amb que he titulat el bloc, i crec em serveix per expressar la voluntat que tinc des d'aquesta pàgina, fer memòria d'una època i parlar del poble i/o un poble.. tot plegat en la justa i humil mesura a que arribi un servidor, i des de la distància de temps i espai que a hores d'ara m'ho miro tot plegat.

 
No m'enrotllo més, i mentre vaig recopilant temes, materials i apuntant preguntes a fer, comparteixo algunes de les versions que corren per internet en català, l'original en francès, i dues versions particulars d'"El clar país".

 
Versió de la Núria Feliu:

També la podem sentir en la veu de l'Emili Vendrell (min.5:58):

La Salomé també la va cantar:

I aquí la original de Jacques Brel: Ah!, i abans d'acabar...

Podeu escoltar el "El pla país" de Francesc Pasqual, component dels Can64, que feia una adaptació de la lletra a les terres lleidatanes en relació a la resta del país.

 

i la versió que en feia l'Ovidi a "El meu poble Alcoi"

Apa..

Salut!!!