Auca històrica i sincera
del poble de la Riera
Comissió de Festes de Santa Creu La Riera de Gaià 1985
Text: Rosa Maria Terrafeta i Badia / Dibuixos: Pilarín
[Col . Pau Plana Parés]
Un 17 maig de fa una bona pila d'anys, naixia el que acabaria sent el rei Alfons XIII. Relacionat amb aquest fet, a la Riera es plantava un arbre que ha acabat marcant, se'ns dubte, el perfil o l'skyline del poble com n'hi diríem avui en dia. Aquest no és altres que l'Arbre de la Plaça.
L'Arbre, ha passat èpoques millors i pitjors, de més bona o de més mala salut, però se'ns dubte és una de les icones rierenques i l'hem pogut veure des d'antic reproduït en postals, fotografies, reportatges, etc..
Al nostre bloc, ja vam publicar fa temps un post sobre l'Arbre de la Plaça, on hi compartíem algunes postals i també el detall d'un escrit publicat a La Vanguardia l'any 1966. Tot plegat ho fèiem amb el nom de Los platanos centenrarios de la Riera, que era el títol de l'epígraf concret que tractava dels nostres arbres en l'escrit de La Vanguardia, un escrit més llarg, sobre una ruta per la part baixa del Gaià.
Avui, docns, el dia Alfons XIII hauria fet 133 anys, compartim una nova entrada, en aquest cas centrada en petit article del Joan Boronat al Diario Español, del 19 de maig de l'any 1973 amb el títol Un gigante vegetal preside la Plaza Mayor, que hem volgut complementar amb les il·lustracions que la Pilarín Bayés va fer per l'auca de la història de la Riera de l'any 1985, i que hem aprofitat per encapçalar aquesta entrada.
L'article del Diario, repassa de forma somera la història de l'Arbre, i des de ben aviat ja ens destaca com marca el poble, un poble conegut com el pueblo del gran árbol. A banda dels referents històrics del moment de plantar-lo, ens aporta dades com una concienzuda poda disset anys enrere (1956), una poda deguda al fet que les branques arribaven a les cases de la vora i per evitar riscos en cas d'algun vendaval. Diu que d'aquella poda en sortiren 20 tones de fusta sense comptar les cosetes i branques de rebuig. Més endavant, nou anys abans de la redacció de l'article (1964), es practicà una nova poda, i encara parla d'una poda recent el mes de gener anterior (1973), de la que en destaca l'us de tècniques més avançades i de la mecanització.
De l'Arbre, no ens parla sols de la història o de la seva forma física, que compara amb el campanar amb qui comparteix plaça, sinó que també, igual que al principi parlava de la identitat que donava al poble, esmenta elements vivencials i d'identitat i diu que igual que les arrels s'estenen pel subsòl, l'Arbre ha enraizado también en el espíritu de las gentes i encara diu que la seva figura participa del palpitar de la villa y de sus viscisitudes, alhora que forma part de la història contemporània local, sent testimoni de festes, jocs de nens i tertúlies de grans.
A dia d'avui potser no celebraríem el naixement d'un rei plantant cap arbre, però sí que l'Arbre de la Plaça, ens entronca i arrela amb la nostra història i amb el pas del temps com relatava en Joan Boronat en el seu article tot dient que su mítica imagen y vida, en perfecta simbiosis con la del pueblo, infunde casi inadvertidamente el reconfortante frescor del verde de sus hojas en verano y la invitación a la intimidad del hogar que en forma de dorada alfombra en otoño se extiende sobre la plaza.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada