El 9 de juny, els arxius celebren el Dia Internacional dels Arxius, una celebració promoguda pel Consell Internacional d'Arxius (CIA/ICA), un esdeveniment que se celebra a tot el món.
El lema de la celebració d'enguany és Persones – Vides – Arxius, un lema que vol transmetre que el més important pels arxius catalans és la ciutadania que utilitza els nostres serveis, sense les persones, els arxius no tenen sentit, i es que com diu la pròpia presentació de la commemoració, darrere de cada persona usuària hi ha una història personal, una trajectòria vital que el fa encaminar cap a l'arxiu.
Nosaltres, i per raons que ara no vénen al cas, habitualment som usuaris d'arxius majoritàriament en línia, un ús que té limitacions i avantatges, una de les quals ha estat poder mantenir obert l'accés als inventaris i catàlegs durant tota la pandèmia.
Per tant, moltes gràcies als arxivers i arxiveres, per la seva feina de conservació i difusió, però també a qui sustenta, esponsoritza i patrocina les digitalitzacions de que tants en fem ús.
A manera d'agraïment general, volem compartir el reconeixement i les gràcies tal com ho fa l'Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona en les obre que es poden trobar en línia, i en aquest cas, l'agraïment a la persona que ha patrocinat la digitalització del volum de què parlarem avui, el Sr. Joan Francesc Rull Cartaña.
Moltes gràcies!
La notícia que volem compartir avui, en certa manera ens porta a pensar en aquestes tres potes: Persones, rierencs de mitjans del XIX, que cercaven una forma de salvar vides, salvant les collites, és a dir la manutenció i l'aliment, davant d'una important plaga les posava en perill, i com tot això ho trobem recollir en un dels arxius que ens apropen històries i notícies del nostre poble, l'Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona.
Avui fem referència a la Notícia de la visita del poble al sant Gregori com a conseqüència d'una plaga d'oruga (1857), recollida a les pàgines 85-86 del Llibre dels comptes de la yglesia de la Riera, comenzat en lo any del 1852
Fitxa i portada del llibre citat.
[Font: Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona
Totes les imatges dels documents que compartim, provenen d'aquest volum ]
Actualment, ens pot sonar estranya l'advocació a sant Gregori, un sant que no és de viva memòria a la Riera. L'any 1985, En Jaume Rafí al seu llibre Apunts històrics de la Riera de Gaià amb el Ball de Santa Creu, ja apuntava que "Tot i que no és una festa massa recordada al poble, hi ha notícies trobades a les actes municipals del segle passat on es debatia la possibilitat, a instàncies del rector, de reprendre la feta d'aquest Sant".
De fet, reculant una mica més, el mateix redactor del llibre de comptes que ens ocupa, sembla que es lamenti que en el moment dels fets, se'l coneixia poc, no abans, i per això comença la seva amb la seguent justificicaicó: Com sian tan escasas las noticias, que s' tenen de S. Gregori bisbe de Ostia me ha paregut convenient escriure a continuació las seguents.[p.85], i tot seguit, ens narra els principals episodis de la seva vida.
Ens diu que:
En l'any de 1040, el Summe Potífex Benet IX envià a Espanya o al Regne de de Navarra a S. Gregori el qual no sols amb les seves predicacions recollí molts preciosos fruits de conversió en aquell país, sinó que alcansà de Déu, amb la seves oracions, que fes desaparèixer una terrible plaga de llagosta que devastava la terra.
La fama de les seves heroiques virtuts, arribà a oides de S. Domingo de la Cazada, molt jove aleshores, que desitjpos de perfecció, es posà sota la direcció de S. Gregori, el qual encantant al veure les seves bones disposicions per la vitut, tractà de cultivar-lo, i es sabut el resultat que donaren els seus consells i exemple, ajq ue S. Domingo arribà a un grau molt eminentn de virtuts.
El zel infatigable amb que es dedicà .SGregori a la predicació a Navarra i La Rioja, donaren per resultat una feliç reforma de costums, i al mateix temps, el Sant, per la seva poderosa intercessió feu cessar unes cruels malalties contagioses produides per les llagostes, unes calamitats públiques. El sant eixí a l'eterna gloria el 9 de maig de l'any1044. Fou enterrat en una magnífica basílica que porta el seu nom a la Vall de Berrueza, a mig tiro de bala de la vila de Sortala.
Allí es conserven les seves restes, en una caixa de plata tancada amb tres claus, la que s'acostuma a obrir quan la visita algun bisbe. És innumerable la gent que acut anualment de terres llunyanes, els mesos d'abril i maig, en que també hi acudeixen molt pobles veins amb gran pompa, a proveir-se d'aigua per beneir els seus camps i preservar-los de la llagosta i altres insectes.
Un cop posats en context, i sabent qui era Sant Gregori, arribem a la part que ens interessa, el perquè i el com de la celebració rierenca, una celebració que sembla que no fos nova ja que la pròpia notícia ens diu: En molts anys atras se fehia en aquesta poblacio de la Riera la festa de aquest S., pero anys ha que no sen cuidaven, fins que en lo any de 1857 una terrible plaga de oruga, que devoraba las plantas de un modo espantos, feu que s' tornes per aquestos habitants a dirigir la vista al S. [p.85-86].
Aquest dirigir la vista, aquest invocar a Sant Gregori, es féu després que reunits el Mossèn i l'Ajuntament es votà, prou ens sona votar festes i celebracions a la Riera, fer tots anys en lo primer diumenge despres del 9 de maig una festa solemne en honra del S. se feu una colecta, del producto de la cual se compra la seva imatge y s'nombra un sagrista que cuida de fer la plega dels fesols per sufragar los gastos de la festa. [p86] I com no, el resultat fou l'esperat: Aixi que s' feu la festa lo primer any, las orugas, que amenassaban fer prendren la collita desaparegueren instantaniament per complet [p.86]
Aquest dirigir la vista, aquest invocar a Sant Gregori, es féu després que reunits el Mossèn i l'Ajuntament es votà, prou ens sona votar festes i celebracions a la Riera, fer tots anys en lo primer diumenge despres del 9 de maig una festa solemne en honra del S. se feu una colecta, del producto de la cual se compra la seva imatge y s'nombra un sagrista que cuida de fer la plega dels fesols per sufragar los gastos de la festa. [p86] I com no, el resultat fou l'esperat: Aixi que s' feu la festa lo primer any, las orugas, que amenassaban fer prendren la collita desaparegueren instantaniament per complet [p.86]
Dins el mateix llibre, unes pàgines abans, entre la 71 i la a 82, s'hi recull una consueta, una relació d'oficis i actes litúrgics que se celebraven a la Riera. Aquesta consueta no està datada, però és just per l'esment de sant Gregori que podem saber que fou escrita amb posterioritat a 1857, ja que quan es parla del sant que ens ocupa, s'esmenta que Lo segon o tercer diumenge de maig se celebra la festa de S. Gregori bisbe de Ostia, que l' votarem lo any 1857 per causa dels estragos que causaba la oruga. [p74].
En la consueta s'hi recull la commemoració del sant, una celebració que consisteix en completes, professó, missa i sermó, que no era pas poc comparant-ho, per exemple, amb Sant Isidre, que s'esmenta just abans i en el que es celebraven els mateixos actes. Si cliqueu sobre el tuit adjunt, ho podreu seguir en el fil.
En la consueta s'hi recull la commemoració del sant, una celebració que consisteix en completes, professó, missa i sermó, que no era pas poc comparant-ho, per exemple, amb Sant Isidre, que s'esmenta just abans i en el que es celebraven els mateixos actes. Si cliqueu sobre el tuit adjunt, ho podreu seguir en el fil.
Ahir festa de Sant Isidre, patró de la pagesia 👩🌾 de #LaRiera. Es feien festes🎉, inclosa processó pels carrers del poble. Aquí la processó de Sant Isidre al carrer Pau Casals (amb horts a la dreta) a principis del segle XX. Fotografia facilitada per MaTeresa de Cal Rull 👇 pic.twitter.com/xZKoqef2FB— Horta i Llum (@HortaiLlum) May 16, 2020
En el document, també hi podem trobar relacionats els sagristans de Sant Gregori els anys 1878, 1879, i 1890, fet que ens fa pensar amb una pervivència, com a mínim, fins aquestes dates.
Sagristans S. Gregori:
1878 - Juan Mercade Ramon - C. Nou
1879 - Juan Mercade - C. Nou
1880 - Jordi Mercadé - C. Nou
A hores d'ara, no en sabem més d'aquesta celebració, encara que hi ha elements que ens permetrien anar estirant fils: s'havia commemorat anteriorment?, com?, quants anys feia que no sen cuidaven?. El 1816, hi havia hagut una altra plaga d'orugues.. hi tenia alguna cosa a veure?. i encara... podríem saber alguna cosa d'una capelleta que es deia que era de sant Gregori, de la que als anys 60 encara se'n podien veure els fonaments pujant el camí de Mas de Llagostera, justa a la sortida de la Riera?.
Hi seguirem pensat!
---
*Agraim les informacions i notes facilitades per Jordi Plana Ferran i Ricard Ramon Sumoy.
** Les transcripcions són nostres. Agrairem qualsevol correcció per tal de poder-les millorar,
Hi seguirem pensat!
---
*Agraim les informacions i notes facilitades per Jordi Plana Ferran i Ricard Ramon Sumoy.
** Les transcripcions són nostres. Agrairem qualsevol correcció per tal de poder-les millorar,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada